La reforma laboral

Per què la rebutgem?

• Acomiadament més fàcil i més barat: a 20 dies. Tot ¡ que el missatge oficial diu que es rebaixa el preu de  l'acomiadament improcedent dels 45 als 33 dies, la gran reforma és en realitat l'ampliació de les causes d'acomiadament procedent. Així, la majoria de les indemnitzacions seran de 20 dies per any treballat. l això farà augmentar l'atur perquè serà més fàcil acomiadar.

• En dos trimestres et retallen el sou, i en tres t'acomiaden. La baixada d'ingressos o vendes durant dos trimestres consecutius, encara que l'empresa tingui beneficis, serà motiu suficient per rebaixar-te el sou. l al tercer trimestre et podran acomiadar. A més, l'empresa  podrà modificar lliurement les condicions de treball: categoria, hora, sala, mobilitat geogràfica... Hauràs d'escollir entre la imposició o l'acomiadament procedent (20 dies). L'empresari/ària té tot el poder.

• Via lliure als expedients de regulació d'ocupació (ERO). Les empreses podran imposar els ERO, ja que s'elimina el tràmit de mediació i autorització de l'Administració. Es deixa el camí lliure a les deslocalitzacions i els tancament  'empreses.

• Cop a la negociació col·lectiva. L'empresa es podrà desvincular del conveni col·lectiu, és a  dir, no aplicar-lo, després de dos trimestres de disminució d'ingressos. La prevalença del conveni d'empresa suposarà la rebaixa de condicions de treball en les petites i mitjanes empreses.

• Es condemna el jovent a la precarietat. Aquesta reforma no crearà ocupació i, a més, condemna el jovent a uns salaris baixos, contractes precaris i a tenir menys drets si volen treballar.

Què proposem?

• Una reforma fiscal que faci el sistema més just, solidari i redistributiu: cal controlar el frau fiscal; igualar la tributació de les rendes del treball i del capital; restablir l’impost del patrimoni i el de successions; establir un impost internacional a les operacions especulatives; perseguir l'economia submergida, i eliminar els paradisos fiscals.

• Una reforma financera en profunditat perquè els poders públics puguin controlar els mercats financers i bancaris per posar-los al servei de l'economia productiva i generadora d'ocupació, i que no siguin únicament una eina d'especulació.

• Un canvi de model productiu. L'especialització en sectors de poc valor i la competència en salaris baixos i acomiadament fàcil és un model condemnat al fracàs, com s'ha demostrat fins ara. Hem d'apostar per la producció d'alt valor afegit, la competitivitat de les empreses, la formació dels treballadors/es, l'ocupació de qualitat i els salaris dignes.

• Cal impulsar polítiques públiques. El desenvolupament de la nostra economia passa per impulsar polítiques públiques i invertir en els serveis públics, en comptes d'aplicar retallades indiscriminades que afecten serveis essencials com la sanitat o l'educació.